Viu ocult: hàptica

Aïda Andrés Rodrigálvarez

La meva recerca recrea espais mentals i físics en busca d’una atmosfera que ens transporti a l’interior de la nostra ment gràcies al sentit de la vista i la percepció sensorial de l’entorn, els quals esdeven el canal per desencadenar una sèrie de successos en nosaltres mateixos. Desperto aquests sentits mitjançant petits matisos com la transparència, la subtilesa cromàtica, la textura, la superposició i el conjunt. Això em du a representar aquests espais, els quals ens permeten viatjar fins al que jo concebo com allò profundament humà: la nostra memòria i els símbols que tots nosaltres compartim. Treballo amb el que hi ha en mí de memòria col·lectiva i la capacitat de l’ésser humà en captar allò espiritual en les coses materials i abstractes, en sintonia amb les teories que Aby Warburg desenvolupa sobre la memòria col·lectiva i l’imatge supervivent, Walter Benjamin i autoritat de la presència i Juhani Pallasmaa, que incideix sobre la importància que té el sentit del tacte en la nostra experiència perceptiva de l’espai i la comprensió del món. Intuitivament me n’adono que l’expressió primera del material que existeix per ell mateix em condueix a un terreny de subtilesa i sensualitat, per aquest motiu la meva tria inicial per a desenvolupar el meu llenguatge gràfic basat en la representació d’espais mentals i físics ha estat la pedra, el gra i la combinació dels colors de la quadricromia, exceptuant-ne el negre.




Grayscale 40, 2013.
10 litografies en paper de cotó, Zerkall 280,
còpies úniques en 2 mides  76 x 106 cm i 35 x 45 cm.

Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.